sense que serveixi de precedent, o no... això (no) va només de música.
a principis dels 80 comprava la revista disco/actualidad. gairebé no en tenia ni idea de música (menys que ara) i buscava però no sabia què. en una plana hi havia una ressenya gloriosa d'un elapé que edigsa havia editat de l'egípcia oum koulsom. el més bo de la ressenya no era pas el que deia del disc, sinó el que deia de la cantant i de com movia les masses, d'algunes anècdotes (com que gadaffi havia canviat el dia del cop d'estat perquè el dia que tocava el cop era quan retransmitien un concert d'oum per la ràdio... i la gent no estava per bròquils; i així el coronel gadaffi va canviar el dia que havia de prendre l'estat per mitjà d'un cop de mà). a més a més, tot això connotava anys enrere quan jo agafava una d'aquelles velles ràdios d'ona mitjana i recercava emissores de tota mena (deixant de banda els discursos prooccidentalistes contra el comunisme... ràdio albània?) i trobava aquelles emissores del marroc (a 600 km de distància) que anaven a la seva, amb aquelles veus i aquell musicar...
m'ho vaig guardar tot.
quan el 1989 vaig fer cap a tunísia ho tenia clar... un dia que donàvem tombs per hammamet vam entrar en una mena d'estanc o quiosc i entre d'altres coses vaig demanar per música d'oum koulsoum. recordo que al botiguer li va canviar la cara, va exclamar un oh d'admiració i em va fotre al davant tots els cassets que tenia... potser me'n va recomanar un: aquest que us ensenyo: el número 8 d'una col·lecció de cent cassets que una casa tunisiana va editar sobre la cantant. en la foto de sota podeu veure com la col.lecció talment sembla una biblioteca amb els lloms preparats per lluir.
aquest casset m'ha acompanyat des d'aleshores. amb les seves dos cares d'uns quaranta minuts seguits cadascuna, gravades en directe. sonava a casa, al despatx, quan corregia llibres de filosofia àrab, quan la primera guerra del golf va esclatar... i encara sona de tant en tant.
oum koulsoum és tota una senyora... tahar ben jelloun li va dedicar un article (publicat en un dominical espanyol de dretes!) on comentava la biografia que selim nassib havia escrit sobre ella, amb sucoses anècdotes. fa poc per tv3 (retransmeten des de la capital egípcia la "revolució" de la primavera àrab) comentàvem que no s'havia vist mai tanta gent pels carrers del caire des del funeral d'oum.
què hi farem?
