robin. amb accessoris que es poden disparar, i es poden treure. m'agrada aquesta figura tan estilitzada.
deu fer uns dos anys (cap al 2009), vaig sortir a esmorzar, vaig anar al carrefour i quan vaig tornar ja la tenia al sac i ben lligat. recordo que les nenes de la feina al·lucinaven: i per què ho vols això, què en faràs... qui no ho entengui que s'hi posi fulles.
hi ha altres persones, molt estimades, les úniques estimades, que ho entenen. i si no ja ho va dir cioran: hom no tria les obsessions, són les obsessions que el trien a un.
