batfal·lera: leatherface

sóc un obsés entre d’altres coses per batman des que un diumenge de fa més de vint anys dinava a ca seva i vaig veure un episodi de la sèrie dels 60 / com sempre tot va començar ben a poc a poc / vaig començar a seguir la petja del rat-penat per les ciutats on feia cap / comprava el que m’agradava i la meva butxaca podia / de sobte tenia piles de llibres i capses plenes de joguines encara per desponcellar / alguns armaris plens algunes capses buides deixades en prestatgeries / dos fusters van fer cap a casa per pressupostar la vitrina / recordo com en una botigueta d’un mandarake toquiota vaig desistir en veure que del sostre a terra ho tenien gairebé tot de qualsevol època / m’agrada per exemple donar-hi un tomb i si alguna peça em sorprèn entomar-la... el més bonic és tenir la capsa per obrir uns quants dies al menjador albirant què s’hi cou / admirant-la després —poden haver passat set dies o més— obrir-la deslliurar la peça i buscar-hi lloc a la vitrina que s’ha fet a poc a poc ben petita / el més sucós és tenir-ho al davant i no deixar d’admirar-lo recordar com va començar tot i rememorar d’on ve cada peça / pocs ho entendran / necessito els sis sentits a punt / de vegades fins i tot quan haig de descobrir alguna ciutat penso en quina peça m’espera on deu ser esperant que jo hi arribi des d’on deu haver fet cap / així em passen els dies / algú —més aviat alguna— fa una ganyota perquè no entén per quina raó ho faig què en faré de tot això / em passa amb alguns llibres —també alguns discos i fins i tot alguna peça de roba— no hi ha cap raó per llegir-los és millor tenir-los a l’abast mirar i tocar la coberta obrir-los i fullejar-los / tard o d’hora arribarà el dia que els podré fruir no del tot amb la lectura