ell em va fer veure una cosa que només dos tarats com ell i jo (i quan dic tarats em refereixo a apassionats per coses que ben pocs poden entendre: olorar llibres vells, tocar portades de vells discos de vinil i altres dèries) poden comprendre: aquest bloc sobre la batfal·lera no recull ni un bri tot el que puc arribar a sentir quan trobo una peça, quan obro la capsa, quan la poso a la batvitrina i, sobretot, quan la hi trec per fer fer-li la batfoto per a aquest batcatàleg... és impossible sentir tot el que sento quan torno a tenir a les mans una peça, sigui quina sigui... saber com va fer cap aquesta peça a la batcol·lecció... de vegades les paraules i les fotos no arriben ni a la sola de la sabata del que podem arribar a sentir.
em remeto, doncs, a algunes de les coses que consten a la columna de l'esquerra.
